El passat 12 de setembre va començar el nou curs
escolar. I, un cop més, els pares i mares hem hagut de fer front a una inversió
extraordinària en matrícules, llibres, material divers, activitats
extraescolars, etc. I això ho hem fet pensant que tot plegat és per al bé dels
nostres fills (¡què no faríem pels nostres fills!). Però també amb la convicció
que, un altre cop, ens tornen a aixecar la camisa, perquè la despesa no és pas
optativa.
El nombre de famílies que estan vivint una situació
econòmica dramàtica és molt gran. I és per això que moltes hauran de fer mans i
mànigues per afrontar una penitència que ens volen fer empassar com un dret
bàsic: el dret a l'educació. Però realment estem parlant de l'obligació
d'efectuar una despesa que ben bé podria ser innecessària i que s'amaga al
darrere del lucratiu comerç dels llibres de text.
Així, tot i que hem de ser comprensius i entendre
que el material escolar i les activitats fora de l'horari escolar s'han de
pagar (això ningú no ho pot discutir), és evident que el negoci que s'ha muntat
al voltant dels llibres de text és una autèntica vergonya. Ni els llibres valen
el preu que costen, ni hi ha cap necessitat objectiva d'obligar les famílies a
comprar cada any llibres nous (és una indecència canviar constantment una
petita part dels continguts per fer-los inservibles d'un curs a l'altre).
Cada any les empreses editores de llibres de text
facturen prop de 1.000 milions d'euros. Això suposa que aquestes editorials
tenen assegurat cada any gairebé el 30% de la seva facturació total, que
complementen amb la resta de publicacions i altres vies de negoci. Curiosament,
la majoria d'aquestes editorials formen part de complexos entramats que acaben
apuntant cap a importants grups de pressió política, mediàtica i fins i tot
religiosa.
Davant d'aquest panorama, pares i tutors ens veiem
jugant a aquest pervers joc en què sempre acabem perdent, perquè, sense llibres
de text, els nostres fills no es poden escolaritzar. Són llibres que, de
vegades, reiteren conceptes i augmenten el nombre de pàgines innecessàriament i
que, en tots els casos, sense excepció, van farcits d’exercicis per omplir, cosa
que impedeix de manera indecent que no es puguin reutilitzar el curs següent.
Caldria cercar mètodes de reaprofitament de llibres
per poder garantir la igualtat entre els alumnes. Hi ha centres que fa temps
que han optat, per exemple, per sistemes d’emmagatzematge de llibres de text
que cedeixen als alumnes a canvi d’un dipòsit per garantir el bon ús del
material (els exercicis, com s’ha fet tota la vida, s'escriuen en una
llibreta). En cas que en finalitzar el curs el llibre de text es retorni en bon
estat, el dipòsit es retorna; si el material s’ha fet malbé, l’usuari haurà de
reposar l’exemplar.
En dos cursos, els llibres de text s'han apujat un
5'5%. A això, hi hem d'afegir que s'han reduït espectacularment els ajuts perquè
les famílies amb dificultats econòmiques puguin comprar-los. Aquest horitzó tan
negre hauria de fer que les autoritats educatives trobessin solucions urgents
que frenessin el que és clarament un negoci lucratiu, a costa d'una injustícia
d'enorme magnitud que escanya, encara més, les malmeses economies familiars.
Publicat al setmanari El Vallenc, 28/9/2012
