Acabem
d'arribar de Barcelona. No cal dir que ha estat impressionant. Molta,
moltíssima gent demanant la independència de Catalunya. És clar
que la societat catalana ja ha parlat, amb veu clara i amb fermesa:
ja n'hi ha prou d'espoli fiscal, ja n'hi ha prou de menyspreu social,
ja n'hi ha prou de persecució cultural. Ja n'hi ha prou de tot!
Només hi ha un camí possible i tots sabem quin és. Amb Espanya no ens entendrem mai.
Mentre
la premsa internacional ja ha començat a fer-se ressò de la
manifestació més multitudinària de la història de Catalunya, els
mitjans espanyols, encara ara, callen i amaguen una realitat incòmoda. ¿Amagar
la realitat fa que aquesta desaparegui? És una actitud tan
espanyola...
Però,
ben pensat, ¿a qui l'importa el que diguin els mitjans espanyols? Si
mai de la vida han dit cap veritat, quan es tracta de Catalunya! Ara,
periodistes (sic), polítics nacionalistes espanyols i ciutadans que
lamentablement no han culminat el procés d'adaptació a la terra que
els acull, treuen foc pels queixals. Preparem-nos a escoltar i a llegir autèntiques animalades; però cal que ens ho prenguem amb humor (Miguel Ángel Rodríguez, del
PP, diu que amb la gent que ens hem manifestat no s'omple ni el camp
del Barça). Estan nerviosos i dolguts, però, ja s'ho faran.
Demà
s'inicia una nova etapa que dependrà de la valentia de la nostra
classe política i de la capacitat de la societat civil de mantenir
viva aquesta flama que cada dia esdevé més lluminosa. Hem de seguir
treballant individualment i col·lectivament. Hem de seguir sumant, i
en això estem. Perquè, això, és claríssimament imparable.
