El diari El País publica el següent titular: «El Ejecutivo augurainestabilidad si gana Bildu en las elecciones vascas». I això ho diu el govern d'un país que torna a veure com la seva prima de risc puja per sobre dels 500 punts, que és a punt d'arribar als sis milions d'aturats, que té una taxa d'atur juvenil del 52% i que ha vist com amb la reforma laboral els expedients no pactats per acomiadar gent s'han incrementat un 782%.
Donostia pot ser un bon banc de proves per comprovar com n'és, d'inestable, un govern abertzale. De moment, no sembla que hagi passat res de greu, tret, esclar, d'haver potenciat, Bildu: l'ús de la bicicleta, el control de la neteja dels carrers (Sant Sebastià torna a ser reconeguda oficialment com una de les ciutats més netes de l'Estat), l'aplicació de polítiques de protecció de la cultura basca i el foment de l'euskara, així com la no renovació de la llicència de la plaça de toros i l'acostament a les entitats socials i veïnals, que ara s'impliquen en les decisions que es prenen a la ciutat, començant pels pressupostos municipals.
A la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, «le preocupa mucho» que els bascos decideixen lliurement votar Bildu i per això és un important contratemps la convocatòria d'eleccions. Si la democràcia només ens interessa quan els resultats ens beneficien, ¿quina mena de democràcia és? Contra una victòria legítima dels independentistes bascos, ¿quina solució proposa el Govern espanyol? ¿No permetre que la gent voti? ¿Il·legalitzar l'opció política que pot ser majoritària? ¿És aquest, el concepte que Espanya té de la democràcia?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada