Acabo d'assabentar-me de la mort de Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012). Ara fa tres mesos, el polifacètic intel·lectual català —va ser advocat, periodista i historiador— va rebre la Medalla d'Honor de la Generalitat de Catalunya.
Catalanista reconegut (i actiu lluitador antifranquista), també va participar en política desenvolupant la tasca de diputat al Parlament català, de regidor a l'Ajuntament de Barcelona i d'assessor del president Jordi Pujol. No obstant, la seva principal tasca ha estat l'estudi i difusió de la nostra història nacional.
Va escriure prop de 20 llibres. La seva primera obra va ser Prat de la Riba, home de govern (1973). Precisament, crec recordar que va ser en el lliurament, l'any 2005, del Premi de periodisme Prat de la Riba, al Museu d'Història de Catalunya, on vaig conèixer personalment Ainaud de Lasarte. Vaig tenir la sort de ser un dels guardonats en aquell certamen amb l'article L'exemple de la Mancomunitat, i durant el lliurament dels premis vaig gaudir del privilegi d'asseure'm al seu costat.
Durant les diferents intervencions que s'anaven produint durant l'acte de lliurament dels premis, el gran Ainaud de Lasarte m'anava fent comentaris a cau d'orella, reforçant i complementant allò que els oradors anaven dient del primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
De seguida vaig veure que tenir aquell simpàtic erudit al meu costat en un moment com aquell era una oportunitat que calia aprofitar: vaig trobar-me amb una persona afable i afectuosa, un home molt elegant en la seva expressió i que aconseguia fer de cada paraula una lliçó magistral. El seu coneixement de Prat de la Riba (de qui va tornar a escriure l'any 1992, en aquest cas, una obra biogràfica) era extraordinari.
Els catalans hem perdut una figura cabdal del nostre univers cultural. Ara ens queda el seu record i el seu llegat. El millor homenatge que podem fer a la seva memòria és seguir aprenent dels nostres avantpassats nacionals i que ell tan bé coneixia: Francesc Macià, Cambó, Prat de la Riba, Ventura Gassol; i, sobretot, el que cal fer és seguir lluitant pel nostre futur. Això és el que hauria volgut aquest savi que ara ens ha deixat: Josep Maria Ainaud de Lasarte, descansi en pau.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada