L'any 1774, Lluís XVI i Maria Antonieta es convertien en reis de França. Van pujar al tron amb el suport majoritari del poble francès. Però, ben aviat, les coses van començar a canviar. Els nous monarques van mostrar la seva cara més autoritària i no tenien cap problema en humiliar els qui qüestionaven alguna de les seves actuacions.
De fet, la línia que va seguir el regnat va ser com un gerro d'aigua freda per a les classes populars. Incapaços de prendre cap decisió contra les grans fortunes i els poderosos, feien recaure el càstig de les seves decisions sobre el poble que, a la pràctica, era, amb el seu treball i el pagament de tributs, la principal font d'ingressos per a l'Estat.
De fet, la línia que va seguir el regnat va ser com un gerro d'aigua freda per a les classes populars. Incapaços de prendre cap decisió contra les grans fortunes i els poderosos, feien recaure el càstig de les seves decisions sobre el poble que, a la pràctica, era, amb el seu treball i el pagament de tributs, la principal font d'ingressos per a l'Estat.
Les coses es van començar a complicar per als monarques i, davant d'una situació cada cop més insostenible, alguns dels seus més fidels seguidors van començar a girar-los l'esquena. La parella reial i els seus ministres més fidels, incomprensiblement, van radicalitzar la seva postura i, tot i les pressions, es van negar a aplicar polítiques d'igualtat i justícia social.
El principal problema de Lluís XVI i de Maria Antonieta era la seva desconnexió amb els problemes de la gent. Ells vivien en un núvol i es negaven a acceptar la realitat, la qual cosa significava haver de prendre decisions valentes que tot i afectar negativament els més rics (que evidentment vivien, ells sí, per damunt de les possibilitats de la nació francesa), haurien sigut les més encertades.
I és en aquest context de desconeixement, però també de cinisme i crueltat, on cal situar l'anècdota que resumeix, a la perfecció, el que és un govern que no governa per a la seva gent. Passejant pels carrers de París en el seu cotxe de cavalls, la reina francesa va preguntar al seu cotxer per la cara de tristesa de la gent que anava amunt i avall. «Majestat, el poble no té pa per poder menjar», li va respondre aquest. «S’ils n’ont pas de pain, qu’ils mangent de la brioche*», va dir la reina. La resta de la història, com ja sabeu, va acabar amb retallades.
*Si no tenen pa, que mengin brioix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada