Dionisio Ridruejo va ser un escriptor i polític espanyol de la generació del 36. Va ocupar diversos càrrecs a la Falange Española i, fins i tot, va compondre part de la lletra del Cara al sol. Durant la Guerra civil va ocupar el càrrec de director general de Propaganda de l'exèrcit franquista. Va ser un dels fundadors de la revista El Escorial i també va anar de voluntari a la División Azul, a matar comunistes a Rússia. En un moment determinat es va enfrontar amb Franco, no perquè hagués vist la llum de la democràcia, sinó perquè li semblava que el general colpista menystenia els postulats del partit feixista del qual ell era membre.
El text següent el va deixar escrit el propi Dionisio Ridruejo. Seria bo que els franquistes i botiflers (que a casa nostra n'hi ha un a cada cantonada) sempre tinguessin present aquestes paraules per a entendre perquè no tenen lloc a la nostra societat. Ser català i al mateix temps un nostàlgic de l'Arriba España és un oximoron; una paradoxa impossible. I, avui, és un bon dia per tenir-ho en compte.
«La llegada de las tropas nacionales a Barcelona (…) fue para empezar una apoteosis. Pero, inmediatamente después una brutalidad (…) Durante años fueron prohibidas todas las manifestaciones escritas y las oralmente públicas en idioma regional. Los institutos de cultura cerrados, la enseñanza del idioma proscrita, los rótulos comerciales traducidos y las ciudades y pueblos llenos de impertinentes recomendaciones: “Hablad en español”, “Habla en el idioma del imperio”, etc. El cuadro de las autoridades políticas y los funcionarios, incluidos los maestros, fue sistemáticamente forastero. (…) En fin, los periódicos de Barcelona y Bilbao —todos en lengua castellana— se encargaron durante años de “españolizar” las correspondientes regiones.»
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada