Decimus Iunius Iuvenalis, poeta satíric romà del segle I, va crear la frase: «Panem et circenses». Es referia al costum que tenien els emperadors de regalar, a la gent, pa i entrades per al circ, quan les coses anaven mal dades. Era una manera eficaç i ràpida d'acontentar la gent més desafavorida. Però el resultat era tan efímer que, a l'època d'Aurelià (s. III), cada dia es va arribar a repartir més de mig milió de llonguets (dos per persona).
Després de comprovar, des del balcó de casa, l'eufòria de diumenge al vespre, amb tants vallencs abocats al carrer celebrant tan efusivament la victòria de «La Roja», me'n vaig anar a dormir convençut que l'endemà tot seria diferent. Tant d'orgull patri, tants petards, tantes rojigualdes onejant al vent i tants crits de: «Yo soy español, español, español», només podia significar que, com deien alguns mitjans digitals, s'havia produït un fet històric, irrepetible, superb, que va fer que tot Europa mirés, amb admiració, l'Estat espanyol.
Sens dubte, dilluns, ens havíem d'aixecar del llit amb la meitat de l'atur que tenim, la prima de risc havia de baixar als 150 punts bàsics, l'Íbex 35 es dispararia a nivells de fa 10 anys, els bancs obririen l'aixeta del crèdit, la reforma laboral seria abolida, les autopistes catalanes serien de franc, les màquines tuneladores iniciarien a primera hora les obres del corredor del Mediterrani, les retallades en serveis públics només serien un malson i tots els corruptes i galtes serien detinguts, per fi, per ordre d'uns jutges imparcials. Però no va passar res d'això.
La selecció espanyola ha guanyat l'Eurocopa amb una autoritat insultant. Hem vist un equip farcit de jugadors del Barça i amb un estil de joc marca de la Masia. «La Roja» va demostrar que, avui, és la millor selecció d'Europa. Independentment del grau d'afinitat amb l'equip (per tot el que representa políticament), és inqüestionable que el seu joc s'apropa a la perfecció. A través de les xarxes socials, ja vaig felicitar tota la gent que va viure amb alegria el triomf del combinat estatal i, ara, ho torno a fer.
Però, tot plegat no impedeix que la campanya de maquillatge de la realitat que s'ha fet des del primer dia no hagi estat escandalosa. La majoria de mitjans de comunicació (també els catalans) s'han prestat a potenciar d'una manera indigna els efectes narcotitzants d'aquest esdeveniment esportiu. Aprofitant la febre patriòtica que augmenta amb les victòries futbolístiques, la ciutadania ha participat amb complaença en la voràgine desinformativa, fent bona la creença que la ignorància ens fa ser més feliços.
És bo gaudir de les victòries esportives (jo ho faig amb les del meu equip), però hauríem de ser capaços de no perdre mai l'horitzó de la realitat. La selecció espanyola ha guanyat un campionat; cada jugador, 300.000 euros; uns altres, una cortina de fum per continuar restringint i retallant drets, i tot mentre la meitat del País Valencià es redueix a cendres i la crisi ens ofega sense que ningú sàpiga trobar-hi cap solució. Llàstima que l'Eurocopa no es pugui allargar un parell d'anyets, fins al Mundial del 2014. Encara que no hi hagués pa per a tothom, almenys tindríem circ.
Article dedicat afectuosament al quiosc Minut a Minut.
Publicat al setmanari El Vallenc, 6/7/2012
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada