Sento opinions molt crítiques amb Angela Merkel. Hi ha la creença generalitzada que Alemanya és la causant de tots els mals espanyols (ser un dels països amb un índex de corrupció més alt i on les grans fortunes menys hi col·laboren socialment amb els seus impostos, no deu tenir res a veure amb la manca de liquiditat). Columnistes —sobretot dels mitjans més nacionalistes— deriven la responsabilitat de tot el que està passant a l'Estat espanyol, especialment cap a la canceller alemanya.
És un costum molt espanyol no assumir la responsabilitat dels propis actes. I, així, ja ningú no se'n recorda de com hem arribat a a aquesta crisi, apostant per la especulació financera i el creixement urbanístic desmesurat. El desenvolupament econòmic basat en la investigació i l'excel·lència sempre ha sigut cosa d'uns altres. Som on som, per culpa dels alemanys, que volen garanties de què fem amb els seus diners. On s'ha vist això? I, a més a més, els molt barruts, diuen que d'aquí un temps els volen recuperar.
Fa unes setmanes van entrevistar a TV3 un jove investigador català que està treballant actualment en un sistema pioner en convertir l'alumini de les llaunes de les begudes, crec recordar que, en un nou combustible. A l'Estat espanyol ni se l'han volgut escoltar —a Catalunya, tampoc. Els alemanys, per la seva banda, ja li han dit que vagi cap allà, que li facilitaran tots els recursos necessaris per a la seva investigació. D'aquí a uns anys igual haurem de comprar a Alemanya, a preu d'or, un producte patentat per un català. Ja ho va dir Miguel de Unamuno: «¡Que inventen ellos!».
No fa pas gaire, el president d'Extremadura, José Antonio Monago, deia que els catalans i els alemanys som iguals d'insolidaris. Deu ser una qüestió congènita, això de demanar —o espoliar— els diners a uns altres i, més enllà d'estar agraïts, posar-los a parir. Amb el cas dels catalans ja sabem quina és la solució. Amb els alemanys —o Europa, que pel cas és el mateix—, la solució també és ben senzilla.
Només cal no demanar més ajuts, sortir de l'euro i tornar a les pessetes (devaluant-les el primer dia). És clar que Alemanya se n'aprofita, de la situació actual. Però, siguem francs, ¿amb quina legitimitat pot l'Estat espanyol exigir a Alemanya que actuï com una oenegè? Avui, quan he llegit l'article Merkel contra España de José García Domínguez (a Libertad Digital), he sentit vergonya aliena. Sobretot quan he arribat a la profunda reflexió final: «con la Unión en manos de una ama de casa de provincias con mentalidad de ama de casa de provincias, acaso sea llegada la hora de llamar a las puertas del Imperio (americano)». Segurament no hi deu haver cap manera més barroera, masclista i poca-solta de pressionar Europa per a rebre els ajuts.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada