PRIMA DE RISC PER A NEÒFITS

Un molt bon amic lector em demana que expliqui d'una manera entenedora què coi és això de la prima de risc. D'aquest concepte, se'n parla gairebé cada dia als mitjans de comunicació, però molt poques vegades l'expliquen amb un llenguatge a l'abast de la gent amb uns coneixements sobre economia molt limitats (com és ara el meu cas).

L'explicació que donaré és (no cal dir-ho) del tot casolana. És una síntesi del que he anat llegint i, per tant, només ha de servir per tenir-ne alguna noció. Espero que els professionals de l'economia no es prenguin malament aquesta intromissió meva.

Els Estats necessiten diners per poder funcionar. I una manera d'aconseguir-los és emetent deute públic. És a dir, els particulars i els inversors confien els seus diners a l'Administració perquè faci front a les seves despeses, i aquesta Administració es compromet a retornar els diners pagant un interès.

Aquest interès, en teoria, hauria de ser igual en tots els Estats de la zona euro, ja que compartim una mateixa moneda i un mateix organisme regulador: el Banc Central Europeu. Però la realitat és una altra.

Si jo tinc diners per invertir i, en tots els Estats de l'eurozona, em paguen els mateixos interessos, no cal ser cap llumenera per concloure cap a quin lloc segur i estable hauré de fer anar el meu capital. Sí, ho heu endevinat: a Alemanya.

Alemanya és (ho sap tothom) el país de referència. Per això, si un Estat com és ara l'espanyol vol vendre el seu deute (per exemple, els coneguts bons de l'Estat), no té més remei que abaixar-se els pantalons davant dels que remenen les cireres (els mercats de tota la vida) i pagar un interès més alt del que puguin pagar els alemanys (sempre parlem de deute públic a 10 anys).

Invertir en un Estat poc solvent, com ara l'espanyol, és tot un risc i per això els inversors cobren la seva prima. Val a dir que aquesta prima (és a dir, el sobrecost que paga un govern en relació amb els interessos que paga Alemanya) no l'estableixen els governs, sinó els inversors.

De fet, la prima de risc és la rendibilitat que els inversors exigeixen per comprar el deute d'un país poc fiable, en el mercat secundari (quan els bons ja han estat emesos i ja estan circulant en el mercat financer). La prima de risc és, doncs, la diferència dels interessos que paga un Estat europeu pel seu deute comparat amb el que paga Alemanya.

Per exemple, si els alemanys paguen un 3% i els espanyols un 7%, a les notícies ens diran que la prima de risc espanyola és de 400 punts bàsics (per fer-ho més complicat, multipliquen la diferència per cent). A mesura que la diferència amb Alemanya és més gran, més insolvent és considera l'Estat i més li costa de col·locar els bons.

A grans trets, això ve a ser la maleïda prima de risc. Al capdavall, aquest concepte, que tant dominen els grans inversors, serveix, entre altres coses, per enfonsar Estats exigint-los interessos impossibles i, de pas, empobrir-ne la ciutadania, mentre aquells inversors es fan d'or amb els malabarismes financers. Aquest és el ball, i amb aquesta música ens toca ballar.

Publicat al setmanari El Vallenc, 22/6/2012