31.8.10
La notícia, com era d’esperar, ja ha destapat la caixa dels trons, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Així, podem trobar opinions tant a favor com en contra, també dins del món de la docència.
El decret, però, també obliga a tenir uns coneixements bàsics de llengua espanyola. No obstant, no cal dir que aquest matís ha passat totalment desapercebut, tant en els titulars de la premsa com en la posterior polèmica desfermada.
Rosa Díez (UPyD) ha demanat fins i tot la intervenció de la Fiscalia de l’Estat per a que aquest decret no tiri endavant. Amb tot, una de les veus més bel•ligerants ha estat la de Xavier Sala Martin que, des del seu Facebook, ja ha dit que si l’obliguen a fer cap prova de català, deixarà d’impartir classes a Catalunya: “Si m’obliguen a fer un examen de català, simplement deixaré la universitat catalana de manera immediata. Fa 25 anys que dono classes en anglès a la universitat americana (Harvard, Yale i Columbia) i encara és hora que hagi de fer un examen per acreditar el meu anglès. Per a donar classes d’economia el que s’hauria d’acreditar és que el professor sap economia i no pas la llengua en què s’ensenya l’economia, especialment perquè la universitat catalana mai no serà líder mundial en res si el professorat es limita a persones que parlin català. (…) Autoimposar una barrera lingüística és de bojos. A l’edat que els nens van a la universitat, el català hauria d’haver estat aprés. La universitat no és per aprendre català, sinó per aprendre economia, medicina, lleis o física nuclear”. Amb aquestes declaracions Sala Martin fa un brindis al Sol, ja que el decret no és d’efectes retroactius i només afectarà els professors de nou ingrés.
A banda de tot això, potser seria convenient mesurar si l’aprovació d’aquest decret tindrà alguna efectivitat real en benefici de la llengua o només significarà tancar les portes de les nostres universitats a investigadors i professors de talent que siguin de fora. Dic això perquè en el cas del català, tot i exigir un nivell lingüístic al professorat, paradoxalment, no es podrà exigir que aquests imparteixin les seves classes en la nostra llengua. Aleshores, on rau el benefici? Així doncs, aquesta mesura és realment encertada? O potser és més el que perdem que no pas el guanyem?
Edito: Xavier Sala Martin ha penjat avui (1/9/2010) al seu Facebook l'article que properament publicarà La Vanguardia, i on es mostra contrari a les regulacions lingüístiques, però també a aquelles relacionades amb l'àmbit del consum alimentari, de la protecció del medi ambient i dels límits de velocitat en el trànsit.
(Amb tota modèstia, crec que amb aquest escrit Sala Martín ha perdut una mica el nord).
Podeu llegir l'article des d'aquest enllaç.
Posted in: 
