De nord a sud, d’est a oest, ens ho mirem per on ens ho mirem, tothom condemna “sense pal·liatius” el cop d’estat a Hondures. Tothom dóna suport al president del país, tots els països (des dels Estats Units fins a Cuba) i tots els partits polítics, d’aquí i de fora.
És clar que cap exèrcit hauria d’intervenir en els afers polítics de cap país, ni tan sols en els del seu. Perquè quan els militars es posen pel mig, res no pot acabar bé. Quan veig una persona amb uniforme i metralleta en mà volent fer de polític, ja tremolo.
Ara bé, pel que llegim i escoltem, aquesta vegada sembla que es tracta d’un cop d’estat bastant peculiar. Perquè aquí no parlem tan sols dels militars, sinó també dels poders civils i polítics del país. Incloent-hi la Cort Suprema i el Congrés.
I és que el que està passant té tota la pinta de ser una resposta a una actuació antidemocràtica, en aquest cas, del president Manuel Zelaya (a la foto), que ara reclama, ves per on, el retorn a l’ordre constitucional.
Davant de l’oposició de tothom, fins i tot del seu partit, Zelaya va convocar pel seu propi compte una consulta per a modificar la Constitució d’Hondures, amb la intenció, segons diuen, de poder-se perpetuar en el càrrec. Si fa o no fa, seguint la moda que darrerament s’està imposant en els països llatinoamericans.
Val a dir que la pròpia Constitució d'aquell país prohibeix la modificació de l'article que limita la reelecció. Tant és així que si algú, pel seu propi compte, intenta fer un canvi en aquest sentit, la mateixa Carta Magna preveu que aquest sigui castigat (articles 239 y 240).
Derrocar per la força un president escollit democràticament mai no és la millor solució per a cap conflicte polític. Ara bé, també cal tenir en compte que en aquest cas el poder no ha anat a mans dels militars, sinó del president del Congrés Roberto Micheletti. Els militars, doncs, en aquest cas i sense sigui cap precedent, s'han limitat a complir les ordres donades per la Cort Suprema.
Sigui com sigui, Déu em guard de justificar mai de la vida cap actuació colpista. Tampoc no ho vull fer ara, malgrat que aquests actuïn en resposta a un president amb una concepció força peculiar del que és la democràcia.
Si vols rebre un correu electrònic amb un avís cada cop que s'actualitzi aquest bloc, només has de clicar aquí.
Fa 1 hora
1 comentaris:
Semblava que aquest esport tant típic de llatinoamèrica - i fins no fa tant d'Espanya - com és el cop d'Estat. L'exèrcit no pot mai fer-se amb el poder en un país, per moltes raons, però la principal seria que un cop d'Estat implica un trencament de les lleis del propi país que el pateix. Els Estats tenen recursos legals per treure del poder a governants que incompleixen les lleis, mai s'ha de recórrer a les armes.
Publica un comentari
Gràcies per ser respectuosos a l'hora de deixar les vostres opinions.