PAGAR, PAGAR I PAGAR (ENCARA QUE SIGUI A LES FOSQUES)!

Cada cop hi ha més gent que assegura que Catalunya serà independent quan la majoria de la seva gent prengui consciència que, més enllà dels símbols d'identitat, serà una organització administrativa pròpia la que millor garantirà un bon nivell de vida.

Avui Josep Ramoneda avala aquesta teoria en un article d’opinió al diari El País. No obstant, les greus mancances que pateix Catalunya en matèria d’inversions, tant públiques com privades, s’estan convertint en una fàbrica de fer independentistes. ells veuran el què es fan.

El darrer cas que hem viscut amb l’apagada que ha patit Barcelona és un exemple més del que dic. Abans, els catalans hem assistit a d’altres espectacles igual d’escandalosos, com el cas de les rodalies de Renfe. N’hi hauran més.

Els catalans (a ulls d’alguns, uns éssers que només demanem i que ens queixem per tot) paguem, paguem i paguem. Aquest és l’argument principal de la nostra història des de fa segles. Aquí a pagar i a callar. I, a canvi, misèria. Perquè miserables són les inversions de REE a Catalunya.

Avui molts diaris ho denuncien: els catalans paguem el 25% de la factura total de llum i rebem, en inversions elèctriques, amb prou feina un 15%. I què? Això tampoc no és cap novetat. També paguem més peatges que ningú, a les nostres autopistes. També tenim un aeroport caòtic a Barcelona. També tenim un AVE de vol gallinaci. També tenim uns trens (abans ho esmentava) que quan funcionen són notícia als mitjans. Si ara ens quedem a les fosques, doncs ja pregarem perquè no ens apugin de preu les espelmes. Ja no vindrà d'aquí.

Aquesta ràbia que vivim els catalans avui queda palesada en tots els mitjans de comunicació. I és que ja comencem a estar farts. Com fart està el propi delegat del Govern de Catalunya al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que en el seu bloc reclama, sense embuts, l'expropiació d'Endesa.

Trist resulta, també, el paper dels partits catalans de dreta. Fins i tot en aquest cas, que és ben diàfana la responsabilitat del sector privat, aprofiten per a carregar contra el governs català i de la ciutat de Barcelona. Jo, que volen que els digui, aquest cop he vist en tot moment al peu del canó als polítics amb responsabilitats de govern. No m’explico què volen els de l’oposició. Valdria més que deixessin de fer electoralisme també amb això i fessin costat a la resta de catalans.

Perquè ja tenim prou amb les acusacions que ens arriben de fora, com les del diari El Mundo, on s’assegura que la culpa de no tenir llum és de “la sociedad catalana” instalada en “la cultura del no, que se basa en que los ciudadanos rechazan de forma sistemática cualquier tipo de infraestructura cerca de su casa y por mínima que sea la molestia”.

No, si ja ho deia jo, la culpa d’això també és nostra, que no volem inversions. A veure si no exigim tant i demanem perdó, que a nosaltres el que ens convé, és pagar, pagar i pagar...